ESPECIALISTES EN
ODONTOLOGIA INTEGRATIVA.
Què és l’Odontologia Integrativa?
No és una odontologia diferent en el sentit de les tècniques que s’utilitzen per a tractar les malalties de les dents i de la boca en general, més aviat és un enfoc diferent de l’odontologia, que té en compte la totalitat de la persona i la unitat que formen les dents amb la resta del cos.
Les dents no són peces separades de la resta, sinó que estan totalment connectades. Per això, una dent en mal estat, un tractament fet en una dent, un material utilitzat a la boca poden ser causa, o influenciar fortament, problemes de salut general. Això és la base del que es coneix com a odontologia neurofocal: és la disciplina que relaciona problemes dentals amb malalties o símptomes a altres parts del cos.
Per què? perquè parteix d'una visió global de la persona i no considera que les dents i les estructures de la boca siguin parts separades de la resta del cos. Per tant, qualsevol cosa que passi a la cavitat bucal pot tenir una repercussió a la resta.
S'inclou, doncs, en el concepte ampli d'Odontologia Holística o també conegut com a Odontologia Biològica, que és exercir l'odontologia tenint en compte que actuem en una persona única, amb les seves peculiaritats. No es podrà mai generalitzar sobre quin tipus de tractaments són els millors fins no haver estudiat cada cas individualment. Es tracta d'una odontologia personalitzada i enfocada a millorar l'estat general de salut de cada persona i/o de no empitjorar-lo provocant problemes afegits.
Depèn de cada cas. De vegades sí, de vegades no. Evidentment, hem de ser conscients dels successos multi causals de les malalties cròniques, com per exemple tot el que respecta a l'alimentació i a l'estil de vida. De vegades serà necessari investigar altres aspectes de la persona que poden estar influint en el procés patològic, sempre des d'un punt de vista de salut integral. Però si una malaltia està essent mantinguda principalment a causa d'un focus interferent dental, probablement el sanejament dental mitjançant l'odontologia neurofocal i l'odontologia biològica serà l’opció més curativa.
Adler sempre es lamentava que la comunitat mèdica no tenia prou en compte l'existència d'aquests focus interferents dentals. Tot aquest coneixement va quedar “adormit” després de la seva mort als anys 80, i és a començaments del segle XXI que es recupera en forma d'estudis específics pel bé de les persones, que a poc a poc van adquirint consciència dels processos patològics del cos i la manera de guarir-los.
Un xic d'història
Va ser el Dr. Ernest Adler, un dentista alemany que es va instal·lar a mitjans del segle XX a Lloret de Mar, qui va portar aquest coneixement procedent d'Alemanya, on ja era reconegut socialment i mèdicament. Ell va endinsar-se en les relacions entre l'estat dental i nombroses patologies i malalties aparentment “sense solució”. Va demostrar en centenars de casos com, de vegades en qüestió de segons (fenòmen en segons de Huneke), era capaç de tornar enrere un patiment que durant anys havia estat crònic, solament detectant i tractant problemes dentals. Això el va fer guanyar reputació entre els metges de l'època, que sovint li enviaven els seus pacients quan no podien ajudar-los a curar les seves malalties. És a través del Sistema Nerviós Vegetatiu i de la Matriu extracel·lular que el cos s'interconnecta totalment. No hi ha cap racó del nostre cos que no estigui comunicat amb la resta gràcies a aquestes dues estructures. La dent o dents “culpables” són com un curtcircuit, i s'anomenen “focus interferents”, perquè provoquen una interferència a tot el sistema.
Per entendre'ns, és com si el cos tingués una xarxa elèctrica, un cablejat que connecta totes les parts, com si fos el cablejat d'un edifici. Un curtcircuit en qualsevol endoll pot provocar una apagada general de la llum a tot l'edifici. No en farem res de canviar les bombetes de totes les plantes. De fet, fins que no trobem el curtcircuit (focus interferent=dent en mal estat o sospitosa) i el solucionem, la llum (=estat de salut) no retornarà. Per descomptat, una dent infectada, o unes genives infectades, a més a més, sumen l’efecte tòxic dels bacteris, doncs les toxines bacterianes s'escampen a través de la sang cap a la resta de l'organisme.
Quines són les pràctiques que la fan diferent?
La primera visita ja és diferent. Es fa tota una entrevista de salut física, emocional i mental que pot ser de molta ajuda a l’hora de fer qualsevol actuació en boca i també relacionar el que està passant a les dents i el que està passant a la resta del cos. També permet conèixer la persona més profundament, quines són les seves necessitats o neguits.
Els materials utilitzats es seleccionen curosament, ja que s’intenta evitar la col·locació de metalls o materials irritants a la boca. S’acostuma a testar quins tipus de materials són els més adients per a cada persona individualment, amb la idea d’evitar qualsevol tipus d’intolerància o rebuig. Si ja hi porta materials en boca, es pot avaluar amb Kinesiologia aplicada si aquests materials estan interferint a la salut d’alguna manera.
Es fa molt d’èmfasi en la prevenció i en l’odontologia mínimament invasiva, intentant intervenir el mínim possible.
Amb què s’ajuda?
-
Amb nutriteràpia: mesures dietètiques poden resultar decisives per canviar l’estat de la boca. Hi ha components a la dieta que permeten prevenir i fins i tot aturar o remineralitzar lesions de càries i descalcificacions. S’utilitzen també suplements de medicina ortomolecular: utilitzar els complements nutricionals adients per combatre les carències i reequilibrar el terreny. Amb això es redueix la necessitat de medicaments químics i els efectes secundaris associats.
-
Amb fitoteràpia, perquè moltes plantes posseeixen propietats molt interessants per guarir moltes malalties bucodentals, agudes o cròniques.
-
Amb aromateràpia, aprofitant les extraordinàries propietats dels olis essencials, sobretot el seu poder desinfectant podent constituir una alternativa òptima als antibiòtics.
-
Amb homeopatia, que permet tractar patologies agudes o cròniques, els postoperatoris i els preoperatoris com la por i l’ansietat associada als tractaments dentals o la preparació del pacient abans d’una cirurgia.
-
Amb teràpia neural, aplicant procaïna a la zona de les dents, per tal de desinterferir o eliminar irritacions permanents de caire neurofocal.
-
Amb osteopatia i quiropractica, permetent optimitzar els tractaments de la ATM i reduir la durada dels tractaments d’ortodòncia.
-
Amb Kinesiologia aplicada: testatge de materials, identificació de focus interferents, dents neurològiques, etc
-
Amb Posturologia: ciència que estudia el Sistema Tònic Postual (STP), la seva regulació, alteracions, adaptacions i tractaments a seguir depenent del captor que estigui afectat (peus, boca, ulls, sistema vestibular).
Les medicines naturals són utilitzades dins les diferents disciplines de l’odontologia:
-
Odontologia pediàtrica: mesures dietètiques, hàbits masticatoris, hàbits de vida. Cures biocompatibles, molta prevenció i el mínim intervencionisme.
-
Rehabilitació neuroclusal a l’infant. ALPH
-
Odontologia general i conservadora a l’adult: materials biocompatibles, evitant metalls i no utilitzar mercuri en cap cas.
-
Pròtesi, rehabilitació oral i implantologia: gestió de la biocompatibilitat òptima. Utilització de materials nobles, avaluació electrofiogràfica funcional de la mossegada.
-
Ortodòncia: harmonització de les funcions i de la posició dentaria.
-
Periodòncia: Gestió de la inflamació i infecció de les genives utilitzant mètodes naturals junt amb els tractaments periodontals adients.
-
Problemes oclusius i de la ATM: equilibrat de la relació mandíbula-crani segons el concepte osteopàtic-postural.
-
Endodòncia i tractament de les dents infectades: utilització de productes naturals per a la desinfecció de les dents, valoració de cada cas relacionat amb la salut general.
-
Cirurgia bucal: gestió del dolor i de la cicatrització postoperatòria mitjançant mesures holístiques de salut.
Quins són els principis bàsics?
-
Biocompatibilitat òptima
“Primum non nocere” (Primer precepte d’Hipòcrates). Tractar el pacient respectant els sistemes biològics vius i el seu sistema immunitari i alhora aplicar les tècniques odontològiques més avançades, modernes i estètiques segons els últims estudis científics. -
Visió global i holística, individualitzant cada cas.
Cada persona és única i singular, i això fa que no es pugui estandaritzar. Som davant de la persona, no d’una malaltia. L’odontologia convencional tendeix a uniformitzar els tractaments. -
Estimular i deixar fer.
Estimular les forces internes naturals. Aquesta filosofia és propera a les medicines funcionals i naturals. Sovint contraria a la medicina convencional. Exemple: en cas de problemes de dents “mal posades” i problemes de mossegada, provar d’alliberar certs bloquejos de la mossegada amb osteopatia i amb ajustaments oclusals, permetent que la natura faci el seu treball, ja que serà ella qui finalment reequilibri les arcades dentàries. -
Relació d’escolta i de respecte.
Una relació centrada en el pacient. Prioritzar l’ètica professional, i evitar els tractaments que poden ser inútils, no indicats, agressius o mutilants. Tenir en compte les inquietuds de cada persona. Només establint un vincle proper es pot aprofundir en la relació d’ajuda. Moltes vegades els neguits interns d’una persona troben una via d’expressió a través dels problemes dentals. Poder explorar per aquí també pot ser una ajuda valuosa.
L’odontologia s’ha acostumat a tractar com una disciplina molt mecànica, molt al marge de la medicina i de la salut de la resta del cos, quan és una part molt sensible i importantíssima a l’hora d’influenciar la resta de l’organisme. La proposta de l’odontologia integrativa és fer conscients a les persones de què la salut bucodental influeix en el benestar general d’una manera directa.